UNA MICA DE PIT…I TAMBÉ DE CUL!

Busquem als personatges que ham fet aquesta burda imitació del temasso “un beso y una flor”. El nostre instint musical potser és ínfim…menys mal que només és una nit a l’any i el que resta de temporada fem castells…si aixó fossi a la inversa, ai senyor quin panorama!.

Ara mateix he acabat de llegir que, durant la Nit de Castells de aquet any, s’han donat 3000 euros a les colles dels Margeners de Guissona i els Salats de Súria. Entenc que una empresa privada (en aquet cas Utopía Global) vulgui impolsar el Mon Casteller amb una ajuda económica a quasevol iniciativa privada que fomenti els castells o contribueixi amb aquells calers a fer difussió del fet casteller, peró donar calers a dúes colles noves…no em sembla el més correcte i oportú.

Totes les colles del Mon Casteller hem tingut uns començaments económics durs (despesses del alquiler, compra de camisses, segurs quan no hi había una Coordinadora com tal, contractar les sortides), i, la inmensa majoría ha tirat endavant. Qué vol dir aixó?, que ells son més que nosaltres i per aixó els donem la beca?. No. Aquí tothom fa la mateixa activitat i tira com pot endavant, sense massa ajut social.

3000 euros son una xifra que en molts cassos, supera la majoría dels pressupostos de la temporada normal d’una colla de la part mitjana. No crec que una colla novell, que té ja el seu local, tingui tántes despesses per gastar tota la beca. Repeteixo: aquí totes les colles hem tirat endavant per iniciativa própia i ningú ens ha regalat quasi res.

No haguessi sigut millor invertir aquells calers en tallers de divulgació del fet casteller?, en una promoció del Concurs de Castells?, donar aquells calers a la Coordinadora per que tiri endavant el projecte del casc per el dossos?, fins i tot per fer una gira de promoció dels castells arran de Espanya? que només no contribuiría al sector turístic, sino als castells en sí, amb la probabilitat d’obrir nous horitzonts, com ha passat desde fa deu anys a Sudamérica, a les Illes i a la Catalunya Nord?.

Vaja, sé que es un tema massa delicat. Respecto la decissió perque jo no soc ningú per queixar-me, només dono la meva opinió al respecte i no vull que aixó es malinterpreti…pero repeteixo: crec abans que regalar els calers, es poden invertir en altres aspectes, com els que he dit abans.

Aquet any hi tornem. Desde 2003 (em sembla) que no hi tornávem. Allá vam fer el nostre primer 4/8 fora de Catalunya, castell que sempre hem repetit cada cop que hem tornat allá. Enguany, tornem a Algemesí, on actuarem amb la Muixeranga d’Algemesí i els Sagals d’Osona.

Potser es un bon moment per anar. Allá, al 2003 va començar la “recuperació” de la colla després d’uns any de crisi (pérduda del 5/8, pérduda dels castells de 9) al 2003. Allá vam plantar un 4/8 que venía a ser el futur del 4/9f que el 2004 va tornar a Tarragona plaça de 9, després de dos anys sense.

Hi dubto que portem el castell de 8 allá…es podría aprofitar la sortida i la possibilitat de portar a més gent del que creiem per intentar-ho…cal ser realistes, i crec que la semana després d’Algemesí, veurem el primer castell de 8 a la Diada del Aniversari del Local el 25 de Maig i, si tot va be, es podría repetir inclús abans de Sant Joan. Encara ho tinc qu e veure, pero sembla que tenim un parell de actuacions molt importants on es podríen intentar.

Retornem als orígens…i que serveixi de reflexió i punt de partida cap al nostre futur.

La entrevista amb Guillermo Soler no la puc penjar per problemes amb el ordinador (la tinc en Linex i la tinc que convertir a Word. Linex es el proveedor de línia informática als instituts d’Extremadura i no admet el Word com aplicació…com son!). Perdó e intentaré penjarla lo abans possible

Potser hi ha gent que pensi que fer 2/7, 5/7, 4/7 amb el pilar i vano de 5 és poca cossa per Sant Jordi. Probablement, alguns d’aquesta corrent de pensament no sáben (o no es passen per els assajos, tot i que jo per motius obvis no em puc passar) que no podem forçar tant la máquina.

Dels castells…dons perfectes. Un 2/7 clavat, un 5/7 per anar rodant a la gent i un 4/7 amb el pilar per possar les piles a la canalla i demostrar que tenim els troncs, potser no perfectes, pero amb la vista ficada cap a juliol o agost…potser tenim el futur més clar que anys passats, en el sentit que, amb feina de formiga, podem fer el que vulguem (dintre dels nostres límits, clar).

Aixi que, aquet any, una mica de catenaccio (assegurar)…i ja parlarem dintre de poc del futbol total…

Aprofito el post per comunicar que el dilluns postejaré una petita entrevista que váig fer al Guillermo Soler. Com estic fora ara, no puc penjar-la (incompatiblitat de Linus amb Windows)

Ens presentarem el dimecres a la Rambla Nova amb un bagatge de castells de 6 i de 7 una mica curt que d’altres temporades, pero amb treball d’assaig avançat de cara a les properes actuacions.

Ja ho va dir ahir el nostre segon Cap de Colla, en Jordi Sentís ahir. No es l’hora de portar ni el 3/8 ni el 4/8. Ambdúes construccios, tot i que al local els divendres ténen bones mides, no creu la técnica oportú tirar-les a plaça. S’está intensificant el treball de cara al mes de maig, on podrem portar alguna d’aquestes dúes estructures i al juny, l’altre, o les dos en conjunt. Pero está clar el pás a seguir: poc a poc, bona lletra.

Per tant, i com era previsible per molts de nosaltres, el objetiu de la diada será assolir el 2/7, acompanyat del 5/7 i del 4/7 amb el pilar. Els dos últims, a banda de preparar a la colla cap el mateix castell amb un pis més, té que servir per que la nostra canalla vagi rodant i preparant-se per enfrentarse als castells de 8 cuan els “capos” ho estimin oportú.

De les altres colles, tot i que desconec les seves intencions (i només m’importa el que fa la meva colla), he escoltat i llegit rumors de un possible 3/8 matalasser i una clássica de 7 per part del Serrallo. De Sant Pere i Sant Pau, sense notícies.

La primera sortida oficial de la temporada per la Jove va deixar un bon regust a la boca dels castellers que es van desplaçar al Parc de les Infantes per assolir la primera actuació fora de la ciutat. La manca de alguns castellers a nivell de pinya, ens va privar d’oferir alguna construcció més gran, com el 5/7.

Com va sent habitual cuan actua la Jove per primer cop en una plaça, vam portar la pluja. No es del tot oficial, pero estem en contactes amb el Gobern de ZP per pactar més sortides cap al nucli urbá de Barcelona i així, combatre per els nostres métodes castellers la sequera. Be, anem per feina.

Vam sortir de un 3/7 que , amb poques paraules, va sortir, per el que em diuen, rodó i ferm. Segona ronda, 4/7, amb un canvi a terços i també amb poca história, i a la tercera ronda, el 4/7 amb el pilar, que va anar perfecte i que a la descarregada del pilar va habeure una “batzegadeta” que no va fer perillar l’espadat. Vam cloure la actuació amb un pilaret de 5 (el primer de la temporada…ja era hora!).

Els amfitrions: van obrir plaça amb un 5/7, van proseguir amb un intent desmuntat de 3/7 per sota que va arribar be fins la darrera aixecada i després van vindre els problemes, i, amb bon criteri del cap de colla per no jugarse la primera llenya de la temporada, el van fer baixar. A la repetició un 3/7 i per cloure les tres rondes un 4/7 sense história. Per acomiadar-se, un vano de 5.

Destacar que va ser una sortida per els “febres” de la colla i els infalibles, aquells que mai fallen. Traduíit: poques camises morades, moltes camises gastades.

La propera actuació, Sant Jordi, a les 19:30 de la tarda a la Rambla Nova amb les altres colles locals: Els Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Agraiir als castellers Rafa Fernández i María Font la informació per escriure aquesta crónica.

Váig conéixer a la Carol, dels Capgrossos de Mataró, per les mítiques polémiques de la antiga web de la Jove i desde el principi va habeure un bon feeling entre els dos. En plan mig conya-mig en sério, la váig fer aquet cuestionari…a veure que tal ens ha quedat!.

De quina colla ets?: Capgrossos de Mataró

Any d’entrada a la colla: 1998.

Posició als castells: Vent i lateral.

Tens renom casteller?: No

Primer castell que vas fer: Óstia no m’enrecordo…potser la torre de 8, que es el castell que més recordo de cuan váig entrar a la colla.

El teu castell favorit: 2/8 amb folre, el castell que més recordo

Una frase per recordar: Més que una frase, una paraula: “bé, bé, bé, beee”

Una plaça per actuar: La Plaça de Santa Anna, de Mataró

Concurs sí o Concurs no?: Sí, perque es una actuació maca en la que pots veure castells que potser només veus un cop, com el 3/10 amb folre i manilles…i no perque no m’agraden els piques entre certes colles.

Verds o rosats?: Posats a elegir, els verds. Mai aniré amb una colla de Valls, directament perque no m’agrada el “pique” que ténen i com no m’agrada…dons cap!.

Jove o Xiquets?: La Jove, perque es la colla que millor conec.

Una imatge grabada: L’intent de pilar de 9 amb folre, manilles i puntals dels Castellers de Vilafranca

Un repte: Pujar a un folre.

Ho reconeixo així. No m’agrada veure colles que no son capaços de fer durant la temporada amb regularitat com a mínim castells de 6 en casi totes les seves actuacions. Fan “sufrir” al espectador inmerescudament. Peus desmuntats, intents ridículs, actuacions llarguísimes, pinyes ínfimes, catxondeo general a l’hora de fer la pinya…bé, son els tópics amb els que es poden acusar a la majoría de colles…pero veure colles que van amb vint persones i volen enlairar un castell de 6…absurd i patétic, per molt ímpetu que es demostri.

Parlaré de dúes experiéncies que he tingut darrerament. Misteriosament, va aparéixer una castellera de Sagrada Família a la meva adreça de messenger, i vam fotre xerrada a poc a poc. Li váig preguntar que si una colla que fa la majoría de les actuacions amb castells de 5, cuan no es la actuació on fa intents desmuntats i alguna llenya…i em va respondre dient-me que no entenc de castells…potser no entenc de castells tot el que jo voldría, pèro el que si sé es que una actuació castellera compta cuan es fan tres castells de 6!.

La segona és, llegint un comunicat de una colla petita, crec que els Castellers de Caldes, vaig adonarme que, si bé van fer el 3/6 i 4/6, van portar fer un intent desmuntat de 2/6 perque, atenció: era el primer moment que ho assajaben a la temporada!. Que jo sápiga a les actuacions es demostra el treball del assaig, no es fa aixó!. Perdoneu-me per la expressió, pero es ridícul el que van fer.

Sé que he sigut contundent…pero no sé…vosaltres que penseu de que hi hagi una “colla castellera” a la vostra localitat que suca del pot dels impostos de tots els ciutadans. que, en casos que jo sé, son per fer ninieríes? o per el sopar de temporada que es, en molts casos, millor que la temporada que han fet…

I després, diuen que colles com la meva fem el ridícul…ai senyor senyor…

Ahir al institut, a classe de Economía, el meu profesor, parlant del nou gobern socialista i els seus components, va deixar aquesta perla: “se habla mucho de igualdad entre los hombres y mujeres en el trabajo. Zapatero a cundido con el ejemplo, pero siempre dando ministerios de segunda a las ministras. El día que haya una Ministra de Economía en un Gobierno, entonces podremos hablar de igualdad. Porque ése ministerio es el motor del país”.

Be, cadascú que fagi les valoracions que vulgi, pero trasvassant aquesta questió al mon casteller…la “paritat castellera”, és a dir, que una colla tingui una cap de colla, cuan será?. Fins fa poc temps, els castells éren un símbol masclista. Un exemplre: Per Sant Magí, durant el franquisme, éra tradició veure a les dones dels castellers més veterans com els portáven les espardenyes durant el castell, pero no estaba ben vist que les does estiguessin prop del mateix…absurd oi?. La experiéncia femenina al capdabant dels castells ha sigut mínima en els darrers anys, ho podríem resumir en els mandats de la Eva Baró ara al capdavant dels Cast. de Barcelona (aquet any continuará sent la cap de colla) i el poc reexit de la Montse Albà als Bordegassos de Vilanova fa quatre anys.

Potser cuan una dona entri a formar part de una colla “gran” (Cast. de Vilafranca, Vella de Valls, Minyons de Terrassa i Joves de Valls) entrará una nova dinámica al mon casteller. Si una cosa he pogut constatar en la meva experiéncia (potser curta i limitada) es que el grau de implicació de la dona als castells és máxim i molt per damunt de molts homes. Els castells vam per factors, ratxes i modes (el boom casteller, la febre pilanera, la carrera cap als 10 pisos, la invenció de nous castells, el casc casteller, etc)

Parlant en nom de la meva colla, crec que la entrada de la dona a la Jove al any 1988 va ser el tret de sortida del període de deu anys en els que vam estar a la élit castellera (en uns anys més que d’altres, cal dir-ho). Fins aquell moment, només components del pom de dalt i grallers podíen tindre la camisa. En part, perque no volíem que ens pasessi com als Xiquets, veure a dones amb camisa…i faldilla el dia de la actuació i que estaben a la plaça prenen el sol…i es va acordar de que es donarén camises a dones, sempre que la “suessin”, es a dir, que hagin demostrat al assaig (com tots els castellers) que es mereixedor de camisa. Aquesta es una fórmula que encara mantenim: siguin canalla, siguin dones quasevol altre, el futur casteller té que suar al assaig i demostrar el seu compromís per la colla.

En clau directiva, técnica i social de la colla, voldría destacar el paper de dúes castelleres, entre d’altres, hem tingut a una molt bona presidenta durant dos anys, l’Anna Guasch (que ara és la representant de la colla a la Coordinadora) als anys 2003 i 2004. A la técnica, destacaría a la Montse Masdéu, que va ser Cap de Pinyes als anys 1996 i 1997 i segona Cap de Colla els anys 2003 i 2004.I sé que hem deixo per nombrar a Sabrina, Cristina, Olga, Gemma, Montse, Marcela, Chantal i moltes més de la colla. No cal nombrar a totes, crec que ja saben lo important que son, han sigut i serán per la colla.

En definitiva, sincerament, crec que estem lluny de la “paritat” en el mon casteller. Hi han dones molt válides per ser caps visibles de la gestió de una colla, pero son poques les que diuen les seves aspiracions o intencions.

No entenc moltes cosses. Si hem tingut a les colles Caps de Colla desastrossos, temporades per ovlidar i sempre correm el risc de que no vagi tot be…i aquet risc no es el mateix si una noia desempenya les funcions de cap de colla, al igual que les fa un home?

Llegint fa una estona un article del blog d’en Guillermo Soler sobre els métodes que ténen diverses colles (els Cast. de Barcelona i els Xiquets de Tarragona) per donar a conéixer el seu programa per la temporada castellera. M’agradaría que no es malinterpreti aquet article. Als Cast. de Barcelona els tinc molt apreci desde fa temps, i, tot i que els Xiquets son la colla “rival”, sempre els he tingut un mínim de respecte, per tant, no vui que cap casteller es senti ofés per les meves paraules, no és la meva intenció ni molt menys.

A la Jove (no vui anar de modest), no ens van aquestos “luxes” (per lo menys ara). Crec que tot el que sigui objetius castellers i socials de la colla té que quedar endins del local i, anunciar els mateixos cuan sigui el moment adient, per diferents motius (expectatives no cumplides, autobombo mediátic, nerviosisme, pressió). Es a dir, pot crear una série de factors externs negatius (com ens va passar al 2006, on ens la vam donar per tots els costats per anunciar lo inanunciable, o l’any passat, cuan va dir el cap de colla la “perleta” de les proves de 2/8 net, que vam ser el catxondeo del mon casteller). També, pagar una mariscada, es un gast que, per moltes colles de la part mitjana com la meva, es inassumible (home, del tot del tot no, pero entre els llagostins i el cranc ens trencaríen les butxaques! jeje), i, fer una roda de prensa, tot i que es bo de cara a la imatge pública de la ciutat i pot donar una sensació de serietat i cap ben aplomat, pot ser contradictori per els motius que abans he exposat.

En definitiva, no se si hauréu entés el significat d’aquet petit article, pero jo crec que plantejar els objectius a la colla déu ser el primer pas, i després, depenen de com vagin els resultats de la temporada, anunciar-los públicament, ja que, fer-ho sense la seguretat de que ho farem, es jugar amb la sort i el destí, dos variables que ens poden sortir rana cuan vulguen.